ANÁLISIS DE LOS RESULTADOS DEL CAMBIO DE PREDNISONA POR DEXAMETASONA EN PACIENTES CPRCM1 EN TRATAMIENTO CON ABIRATERONA
Institución:Hospital Son Llàtzer (Palma)
Tipo de presentación:Comunicación oral
Pérez Polo, M
González Maeso, I
Bestard Vallejo, JE
Mora Gurrea, J
Coello González, A
Fuentes Márquez, I
Gutiérrez Sanz-Gadea, C
INTRODUCCIÓN: El canvi de prednisona (PDN) per dexametasona (DXM) a la progressió de PSA (SWITCH) de pacients en tractament amb Abiraterona (Abi) ha demostrat reduir els nivells de PSA a un gran nombre de casos. En aquest estudi revisem de forma retrospectiva el resultat del SWITCH en pacients tractats al nostre centre, analitzant el moment en que es porta a terme, les respostes de PSA assolides i el temps de tractament amb PDN i DXM.
MATERIAL Y MÉTODOS: Entre el 2/14 i el 12/19 hem iniciat al nostre centre un total de 42 tractaments amb Abi dels quals a 22 se’ls ha fet el SWITCH (52.3%).
RESULTADOS: Dinou d’aquests pacients (86.3%) presentaren alguna reducció de PSA amb Abi + PDN, essent la mediana de reducció de 79.5% (0-98.8%) i presentant en 16 casos (72.7%) una resposta PSA50. A 19 casos (86.3%) esperàrem un increment de PSA ≥1.9 ng/mL per sobre del valor nadir abans de fer el SWICH, sent el temps des de l’inici del tractament al SWITCH de 393.5 dies (104-1707). Un cop fet el SWITCH, 15 pacients (68.1%) presentaren alguna reducció de PSA, amb una mediana de reducci´ de 17.2% (0-92.4%) i presentant en 4 casos (18.1%) una resposta PSA50. En 6 casos (27.3%) la reducció de PSA amb DXM va ser superior a l’assolida amb PDN, incloent 3 pacients que no havien presentat reducció de PSA amb PDN i un quart cas que va presentar un nadir de PSA en valor absolut encara més baix un cop fet el SWITCH.
La mediana de temps de tractament amb Abi va ser de 726 dies (185-1954), amb una mediana de temps amb PDN de 334 dies (104-1707) i amb DXM de 279 dies (21-848). La mediana de temps de tractament amb Abi en que els pacients reberen DXM va ser del 39.9% (6.5%-74.6%) i en 8 casos (36.3%) el temps de tractament amb DXM va ser superior al temps amb PDN. Si comparem el grup de pacients que fa el SWITCH amb el que no el fa veiem com el primer rep el tractament amb Abi durant més temps (726 vs 245 dies), si bé un biaix de selecció associat a una major agressivitat dels tumors del segon grup podrien explicar aquesta diferència.
CONCLUSIÓN: Pensem que el SWTCH de PDN per DXM és una maniobra vàlida que permet endarrerir la progressió de PSA dels pacients en tractament amb Abi, si bé la seva eficàcia més enllà de la resposta de PSA no s’ha demostrat.
