ANÁLISIS DESCRIPTIVO DE LA SECUENCIACIÓN DE TRATAMIENTO CON ABIRATERONA Y ENZALUTAMIDA EN PACIENTES CPRCM1
Institución:Hospital Universitario Son Llàtzer (Palma)
Tipo de presentación:Comunicación oral
Mora Gurrea, J
González Maeso, I
Bestard Vallejo, J
Pérez Polo, M
Coello González, A
Berzosa Mira, I
Rodríguez García, N
Gutiérrez Sanz-Gadea, C
INTRODUCCIÓN: Si bé el 2021 les Guies Clíniques de l’EAU recomanen no seqüenciar els tractaments d’Abiraterona (Abi) i Enzalutamida (Enza) als pacients CPRCM1, aquesta ha estat durant molt de temps una pràctica que hem considerat vàlida per alguns dels nostres pacients.
OBJTETIVOS: Analitzem de forma retrospectiva els pacients que han estat sotmesos a tractament seqüencial al nostre centre revisant-ne les característiques basals, la resposta al tractament i la causa de suspensió d’aquest.
MATERIAL Y MÉTODOS: Entre el 2/14 i el 3/20 hem tractat 62 pacients CPRCM1 amb Abi i/o Enza, dels quals 10 (16.1%) han fet tractament seqüencial: a 5 casos es va administrar Abi després d’Enza i a 5 casos la seqüència contrària.
RESULTADOS: En el moment d’iniciar la 1ª línia 3 pacients havien rebut QMT amb taxans prèvia. Amb aquesta línia 7 dels pacients presentaren una reducció de PSA que va ser de mediana del 87.9% (0%-99.6%), presentant 6 d’ells una resposta PSA50. La causa de suspensió de la 1ª línia va ser progressió en 5 casos i toxicitat en altres 5 casos. La mediana de temps de tractament dels pacients que varen suspendre la 1ª línia per progressió va ser de 722 dies. Dos d’aquests pacients reberen entre les 2 línies tractament amb Docetaxel. Amb la 2ª línia 7 pacients presentaren una reducció de PSA que va ser de mediana del 46.1% (0%-95.4%), presentant només 3 d’ells una resposta PSA50. La mediana de reducció de PSA va ser del 44.3% en aquells que suspengueren la 1ª línia per toxicitat (0%-95.4%) i del 15.5% en aquells que la suspengueren per progressió (0%-73%). La causa de suspensió de la 2ª línia va ser progressió en 6 casos i toxicitat en 4 casos. La mediana de temps de tractament dels pacients que varen suspendre la 2ª línia per progressió va ser de 158 dies. Només un pacient que havia presentat una bona resposta de PSA amb la 1ª línia i que la va haver de suspendre per toxicitat va presentar amb la 2ª línia una resposta de PSA mantinguda més enllà de 4 mesos.
CONCLUSIÓN: En base a aquests resultats considerem que el tractament seqüencial pot ser una opció per aquells pacients que han presentat una bona resposta de PSA a la 1ª línia però als que se’ls ha hagut de suspendre per toxicitat.